<<No hay lugares remotos. En virtud de los medios de comunicación actuales, todo es ahora. >> Herbert Marshall Mcluhan
S'ha repetit amb freqüència un discurs tòpic que anuncia una suposada crisi del llibre i de la lectura, especialment en referència a col·lectius juvenils que semblaven atrapats únicament en l'oci neotecnològic. S'augura per part dels profetes més reputats el declivi del text imprès i la seva decadència enfront a d'altres objectes culturals en auge. La nostra primera intenció és, fent ús d'alguns estudis empírics de tall estadístic, posar en qüestió tals afirmacions ja que el que es desprèn d'aquests estudis es més aviat que els joves segueixin llegint més que els adults. La lectura continua sent la principal font de capital cultural a les nostres societats. En segon lloc, pretenem demostrar que el que està succeint és realment una dislocació de l'ordre cultural tradicional generat per la nova oferta mediàtica i d'entreteniment digital. Això redibuixa el mapa de les pràctiques de lectura, que passen a ubicar-se en pantalles i es tornen hipertextuals i fragmentades. És a dir, la singularitat present no és la desaparició de la lectura juvenil sinó més aviat la configuració d'un nou hàbit generacional de relació amb els textos.
Les webquests són una eina que formen part d’una metodologia per al treball didàctic que consisteixen en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d’Internet, que promouen la utilització d’habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l’autonomia dels alumnes a més d’incloure una avaluació única.
Són definides com “una aplicació de l’estratègia d’aprenentatge per descobriment guiat a un procés de treball desenvolupat pels alumnes utilitzant els recursos de les WWW. Consisteixen en presentar-li a l’alumnat un problema amb un conjunt de recursos preestablerts per l’autor de la mateixa, evitant així la navegació simple i sense rumb dels estudiants en la WWW.
Una webquest es construeix al voltant d’una tasca atractiva que provoca processos de ensenyament superior. Es tracta de fer alguna cosa amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la solució de problemes, enunciació de judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de consistir amb alguna cosa més que contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha a la pantalla.
Per desenvolupar una webquest és necessari crear un lloc web que pugui ser construït amb un editor HTML, un servidor de blog o inclús amb un processador de textos que pugui guardar arxius en una pàgina web.
No tenim de confondre una webquest amb la “cacera del tresor. Una “cacera del tresor” té també utilització com a recurs educatiu però més senzilla. En aquesta es plantegen una sèrie de preguntes sobre un tema que es puguin contestar visitant uns enllaços d’altres pàgines relacionades amb el tema. Moltes vegades fa falta una pregunta principal al final per comprovar els coneixements adquirits sobre el tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada