<<Una eina de comunicació a l’abast de tothom>>
Diàleg i realitat com a referències bàsiques. Diàleg per a contrastar i fer evolucionar les pròpies idees. Realitat com a finalitat última: podríem comprendre el món que ens envolta si deixéssim les noves eines de comunicació de banda?

En el nostre mil·lenni hi ha un flux d’informació desbordant que circula entre tots nosaltres, però també és cert que ens hem immunitzat contra aquest bombardeig insistent d’informació. Som receptors passius de tot allò que ens envolta, però si bé és cert que ens hem tornat insensibles a algunes notícies que ens arriben, tampoc és menys cert que molta de la informació que creiem que no processem, sí que ens està afectant: l’estem interioritzant inconscientment i això ens fa actuar d’una manera determinada.

Els blogs estan a l’abast de tothom, de tot aquell que tingui curiositat per aprendre, investigar i estigui absolutament convençut que necessitem una transformació educativa, una transformació educativa que ens afecti tan al nostre saber com a la predisposició cap a nous recursos que ens informen de forma telemàtica. Aquest ens ajuda a publicar material didàctic, a estimular l’autoavaluació, a socialitzar les tasques dels alumnes, a treballar de forma col·laborativa entre alumnes i docents, a realitzar el seguiment d’un procés de creixement i aprenentatge tant del grup com de cada un dels integrants, a interactuar amb altres grups i també per aproximar-nos a les publicacions multimèdia.
Per aquest motiu, per tot aquest món de comunicació virtual és molt important saber seleccionar allò que realment és necessari per transmetre aquelles idees principals del què realment es vol donar a conèixer, altrament, el poder de la nostra habilitat comunicativa s’esvanirà en aquest flux d’informació irrellevant que ens envolta. No és fàcil però es pot aprendre, i sobretot si pensem que sovint som jutjats per la manera com ens expressem i com dissenyem els nostres discursos.