Catacric-catacrac conte acabat... No és un adéu sinó un FINS AVIAT!
CONTINUARÀ!
dimecres, 25 de gener del 2012
WEB 2.0. T’IMAGINES EL QUÈ ÉS?
<<Veureu per no creure-s’ho>>
La Web 2.0 es relaciona amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web (WWW). Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.
Cal esmentar que en l’assignatura s’ha treballat els wikis, els blocs, etc. però el que m’agradaria remarcar és el Google Docs, ja que és una eina que serà molt útil en tots els estudiants.
Google Docs és un processador de textos i un editor de fulls de càlcul en línia que es pot utilitzar des del navegador. Aquestes aplicacions són desenvolupades per Google que al seu temps va comprar diferents empreses i programadors relacionats amb l'ofimàtica en línia. Es pot crear documents de text, fulls de càlcul, presentacions i bases de dades des de la mateixa aplicació o importar-los utilitzant la seva interfície web o enviant-los utilitzant el correu electrònic, a més de pujar qualsevol tipus d'arxiu. Els arxius s'emmagatzemen en els servidors de Google. Els arxius emmagatzemats poden ser exportats en diversos formats estàndard o ser enviats per correu electrònic. Durant l'edició dels documents, aquests es guarden automàticament per evitar pèrdua d'informació. És a partir d’aquestes eines quan descobreixes la possibilitat de col·laboració de grups de treball, a més de poder compartir-los amb múltiples usuaris al mateix temps. Treballar d’aquesta forma és tot un repte per als alumnes, ajudem-los a gaudir del treball en equip i de les TIC.
JCLIC; A QUÈ ESPERES? ESTÀ A L’ABAST DE TOTHOM!
<<El llenguatge i la creativitat no poden ser empresonats>>
El JClic és la nova versió del programari lliure educatiu Clic, creat per Francesc Busquets i distribuït sota la llicència GPL. El JClic està programat en Java i permet crear i executar activitats educatives, així com paquets que permeten relacionar-les entre sí.
El JClic està format per tres mòduls:
JClic: És el programa principal que permet executar els paquets d'activitats o les activitats independents creades amb el JClic author. A més, permet convertir paquets d'activitats en format del Clic 3.0 al nou format.
JClic Author: Aquest programa serveix per crear les activitats. Disposa d'una interfície intuïtiva i fàcil d'utilitzar que proporciona tots els recursos necessaris per la creació de les activitats.
JClic Reports: Registra els informes dels usuaris que executen les activitats amb el JClic de manera local o per xarxa. Aquest mòdul és especialment útil si es tracta d'un centre educatiu on hi ha molts alumnes que realitzen les activitats.
Amb el JClic, es poden crear, entre altres, activitats dels tipus següents:
Activitats d'Associació complexa: En aquest tipus d'activitat es presenten també dos conjunts d'informació, però aquests poden tenir un nombre diferent d'elements i entre ells es poden donar diversos tipus de relació: un a un, diversos a un, elements sense assignar...
Activitats d'Associació simple: Es presenten dos conjunts d'informació que tenen el mateix nombre d'elements. A cada element del conjunt origen correspon un i només un element del conjunt imatge.
Jocs de memòria: Cada una de les peces que formen l'objecte apareix amagat dues vegades dins de la finestra de joc. En cada tirada es destapen un parell de peces, que es tornen a amagar si no són idèntiques. L'objectiu és destapar totes les parelles.
Activitats d'exploració: Es mostra una informació inicial i en fer clic damunt seu es mostra, per a cada element, una determinada peça d'informació.
Activitats d'identificació: Es presenta només un conjunt d'informació i cal fer clic damunt aquells elements que acompleixin una determinada condició.
Pantalles d'informació: Es mostra un conjunt d'informació i, opcionalment, s'ofereix la possibilitat d'activar el contingut multimèdia que porti cada element.
Puzzles dobles: Es mostren dos plafons. En un hi ha la informació desordenada i l'altre està buit. Cal reconstruir l'objecte en el plafó buit portant-hi les peces una per una.
Puzzles d'intercanvi: En un únic plafó es barreja la informació. En cada tirada es commuten les posicions de dues peces, fins a ordenar l'objecte.
Puzzles de forat: En un únic plafó es fa desaparèixer una peça i es barregen les restants. En cada tirada es pot desplaçar una de les peces veïnes al forat, fins tenir-les totes en l'ordre original.
Activitats de completar text: En un text es fan desaparèixer determinades parts (lletres, paraules, signes de puntuació, frases) i l'usuari ha de completar-lo.
Activitats d'omplir forats: En un text se seleccionen determinades paraules, lletres i frases que s'amaguen o es camuflen i l'usuari ha de completar. La resolució de cadascun dels elements amagats es pot plantejar de maneres diferents: escrivint en un espai buit, corregint una expressió que conté errades o seleccionant en una llista de diverses respostes possibles.
Activitats d'identificació d'elements: L'usuari ha d'assenyalar amb un clic de ratolí determinades paraules, lletres, xifres, símbols o signes de puntuació.
Activitats d'ordenar elements: En el moment de dissenyar l'activitat se seleccionen en el text algunes paraules o paràgrafs que es barrejaran entre si. L'usuari ha de tornar a posar-ho en ordre.
Activitats de resposta escrita: Es mostra un conjunt d'informació i, per a cadascun dels seus elements, cal escriure el text corresponent.
Mots encreuats: Cal anar omplint el tauler de paraules a partir de les seves definicions. Les definicions poden ser textuals, gràfiques o sonores. El programa mostra automàticament les definicions de les dues paraules que es creuen en la posició on es trobi el cursor en cada moment.
Sopes de lletres: Cal trobar les paraules amagades en una graella de lletres. Les caselles neutres de la graella (aquelles que no pertanyen a cap paraula) s'omplen amb caràcters seleccionats a l'atzar en cada jugada.
Aquesta eina d’autor permet al professorat crear amb facilitat recursos educatius digitals. L’àmplia base d’usuaris amb la que contava el seu antecessor, Clic, es veurà ampliada, ja que JClic permet crear una major varietat d’activitats, compta amb noves funcionalitats i permet crear recursos on la seva visualització no està restringida a cap sistema operatiu en particular.
No fa falta només cenyir-se a lo programat pel curs, sinó també aprendre de forma divertida. A partir de JClic es poden treballar multituds de temàtiques a través de la xarxa. Anima’t, participa i fes-ho també amb els teus alumnes!
dimarts, 24 de gener del 2012
PISSARRA DE GUIX O PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA (PDI)? AVANÇA’T!
<<La clau del futur està en innovar i ser curiós>>
La pissarra digital interactiva és un sistema tecnològic de diferents dimensions integrat per un ordinador generalment connectat a Internet, un videoprojector que serveix per projectar sobre una pissarra blanca continguts digitals per visualitzar en grup, i un dispositiu controlador, com ara un punter (fix o mòbil), que funciona com a ratolí i llapis sobre ella. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció. Es converteix en una gran eina en l'àmbit de l’ensenyança.
Gràcies a que la PDI és una gran superfície sobre la qual podem presentar nombrosos continguts i mitjans de forma simultània, dinàmica i controlada, produeix en els alumnes i als professors, una important sensació d'autoconfiança. La utilització d’aquest tipus de pissarres:
- Fomenta que els alumnes siguin partícips del seu propi aprenentatge, aquestes creen expectació, motiven, afavoreixen la relació professor-mestre, alumne-alumne, etc.
- Faciliten l’adquisició i retenció de continguts donat que: la seva integració no suposa un canvi brusc en la forma d'impartir classes, ja que les PDI són senzilles d'utilitzar, i per tant estan integrades a l'aula.
- S'adapta a totes les situacions i nivells dels alumnes, especialment aquells amb necessitats educatives especials.
- Permet a l'estudiant concentrar-se en el moment de l'aprenentatge, en comptes de preocupar-se per prendre apunts.
- Redueix les ocasions en que els alumnes es puguin sentir perduts, ja que tot el necessari està present a la pissarra, i és possible tornar enrere per recapitular.
- Les notes, esquemes, explicacions poden ser impreses o enviades als alumnes.
L'entusiasme i motivació de l'alumne provoca una sensació molt positiva en el professor alhora d'adaptar el material, ampliar-ho, millorar-ho, etc. Dóna a l'aula una espontaneïtat i flexibilitat que motiva tant al professor com en els alumnes. El caràcter multimèdia de les PDI, afavoreix l'explicació al llenguatge i el tipus de comunicació (televisió, xarxes socials, videojocs, telèfons mòbils, etc.). La utilització de les eines d'escriptura i edició, així com les imatges, els vídeos i animacions, faciliten la comprensió d'idees complexes i abstractes. Gràcies a la seva rapidesa, accelera el desenvolupament de les classes i augmenta l'afectivitat de les explicacions. La PDi serveix de pont d'unió d'adaptació, reutilització i millora. Suposa un estalvi important de temps del professor, ja que, gràcies a la possibilitat de gravar el que fem a la PDI, podem reutilitzar totes les nostres explicacions i activitats. Això motiva al professor a desenvolupar les seves pròpies habilitats organitzatives i de revisió.La PDI està composta per:
- El videoprojector s'ha de col·locar a una distància correcte per tal de que abasti tota la pissarra i que es vegi la imatge lluminosa de gran dimensió, és a dir, que és l'instrument que proporciona la imatge a la pantalla.
- L'ordinador (portàtil o amb torre) ha de tenir incorporat el software, perquè sinó el sistema operatiu no funcionarà correctament. La seva funció és reproduir tota la informació emmagatzemada al disc dur.
- El mitjà de connexió és allò que connecta o comunica la pissarra amb l'ordinador, pot ser: un cable, un usb, etc.
- La pantalla digital interactiva és l'instrument on es projecta la imatge i s'utilitza el dit per dominar-la.
- El software ve proporcionat pel distribuïdor i permet gestionar la pantalla, capturar imatges, etc.
- El dispositiu de control de punter ens permet projectar un format adequat per la visualització col·lectiva en una superfície interactiva de continguts digitals.
Com tota eina servicial, aquesta també ens aporta uns avantatges i uns inconvenients que es veuran reflectits en el procés d’aprenentatge de l’alumne i també a la forma d’ensenyar del mestre:
- La PDI dins l’aula augmenta la participació de l’alumnat.
- Els alumnes estan més motivats i alhora fa que estiguin més atents.
- Ens facilita la possibilitat de fer exercicis en els quals els alumnes poden interactuar i seguidament corregir-los de manera col·lectiva.
- Les classes solen ser més dinàmiques.
- Es poden realitzar videoconferències amb altres centres, tot això i moltes coses més.
No s’han de deixar de banda els inconvenients, així doncs, en podrem fer una bona valoració del seu ús:
- És necessària la connexió a Internet.
- Elevat cos quan al manteniment.
- Canvi total pel que fa a la metodologia, els mestres han de posar voluntat.
EL PROGRÉS EL GARANTEIXES TU, CAL SER UN BON REFERENT PELS NOSTRES ALUMNES!
L'HAVIES SENTIT ABANS? BSCW
<<Ja pots treballar des de casa teva amb els companys>>
Bon dia segle XXI! Deixem de banda els disquets, els compacts discs i els pen drives de tota la vida i ens endinsem amb el BSCW que és una eina informàtica de tipus software col·laboratiu amb l’objectiu de facilitar el treball en grup mitjançant l’ús únicament d’un navegador web i d’una connexió a Internet. El BSCW permet, entre d’altres coses, emmagatzemar i organitzar la informació, compartir-la amb altres usuaris, disposar d’agendes comuns, mantenir debats, etc. Proporciona, en definitiva, una sèrie d’utilitats de recolzament a la col·laboració o a la cooperació.
El BSCW està organitzat entorn al concepte d’espai de treball compartit, una àrea de la web on les persones que decideixen col·laborar en un projecte comú poden emmagatzemar i gestionar documents en comú. Aquests documents poden ser de diverses classes: textos, imatges, arxius multimèdia, pàgines web, etc. Els documents compartits no es troben físicament emmagatzemats al PC dels col·laboradors, sinó que estan en un servidor situat a Internet (denominat servidor de BSCW), de manera que estan permanentment accessibles. A més, BSCW conta amb un sistema de successos que informa exhaustivament als col·laboradors que comparteixen un espai de treball sobre les accions que han tingut lloc en el mateix.
QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE UNA CACERA DEL TRESOR I UNA WEBQUEST?
Els dos recursos ens porten a la mateixa deducció, són unes aplicacions educatives molt similars, tot i així les caceres del tresor són molt més senzilles. Aquestes primeres a partir del plantejament inicial de les webquest proposen una sèrie de preguntes als alumnes i els dóna les adreces web on poden aconseguir la informació necessària per respondre la pregunta formulada.
UNA MIRADA VAL MÉS QUE MIL PARAULES: LES CACERES DEL TRESOR
<<Surt de cacera i descobreix tot allò que podràs aprendre>>
L’era tecnològica ofereix al nostre abast un seguit de recursos a l’hora de dur a terme una classe, una conferència o bé per al nostre propi ús personal. S’ha de saber aprofitar tot allò del que disposem i n’hem d’extreure el màxim de profit. La participació serà el que ens portarà a l’èxit.
Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una <<Gran pregunta>> al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés.
Una “cacera del tresor” (en anglès “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge Hunt”, ja que de les tres formes se la coneix) és una de les estructures d'activitat didàctica més populars entre els docents que utilitzen la Internet en les seves classes. En essència, una cacera del tresor és una hola de treball o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i una llista de pàgines web en les quals els alumnes busquen les respostes. Al final s'acostuma incloure la “gran pregunta”, la resposta no apareix directament en les pàgines web visitades i que exigeix integrar i valorar lo après durant la recerca. Les caceres del tresor són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en particular.
Està composta per les següents parts:
- Presentació
- Introducció
- Preguntes
- Recursos
- La gran pregunta
- Avaluació
Sorpresa i fascinació seria el mot idoni per descriure el segle en què estem vivint; deixem el llapis i el paper una mica de banda i ens centrem en totes aquelles oportunitats cablejades.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)